14 passos per fotografiar cel d'estels

Per a una experiència fotogràfica d'un bell cel ple d'estels, necessites disposar del següent material:
- Camara
- Tripode -preferable molt estabil
- Disparador remot
-Bateria ben recarregada (si disposes d'una bateria extra aquest és el moment de treure-la)

Passos.
1.Desactiva l'enfocament automaticament el teu objectiu, utilitzarem l'enfocament manual.
2.Una vegada seleccionat la manera d'enfocament manual, tria un enfocament d'infinit. 
3.Escull una sensibilitat ISO elevada. Això dependrà de la càmera que tinguis, algunes a partir de cert nivell d'ISO comencen a mostrar una mica de soroll, l'ideal en aquest cas seria situar-se en ISO´s el més elevades possible (raonablement). Et recomano que experimentis fins que trobis la que millors resultats et doni, però per començar podries provar amb ISO´s d'entre 2.000 i 4.000.
4.Posa el dial de maneres de la teva càmera en la manera manual, “M”, el qual et permetrà controlar tant l'obertura com la velocitat.
5.Ajusta una obertura el més àmplia possible (valor f/ petit). Si pots situa-la entre f/2 i f/3.5
6.Ajusta la velocitat d'obturació a un valor normalment entre els 10 i 30 segons.
7.si la teva càmera o objectiu porta un estabilitzador d'imatge, desactiva-ho
8.Selecciona en la càmera la manera de disparador remot si tens un.
9.Selecciona el format RAW o almenys RAW + JPG. El format RAW t'ofereix infinitat de possibilitats.
10.Col·loca la teva càmera damunt d'un bon i robust trípode
11.Cuida la composició
12.Vés amb compte amb els núvols. Si veus que et van a espatllar la foto, intenta buscar una altra part del cel que estigui lliure de núvols.
13.Para esment a la contaminació lumínica. Allunya't de la llum de les ciutats. Quanta més foscor us emboliqui a tu i a la càmera, més fàcil li serà a la teva càmera captar la llum dels estels. Per la mateixa regla, allunya't dels dies de lluna plena.
14.el primer tret: El primer tret ha de ser de prova, i el segon i el tercer. Fes uns quants trets de prova. En ells intenta utilitzar màxima obertura, màxim ISO, i màxima velocitat d'obturació (30 segons). Evidentment et sortirà la foto molt il·luminada i sobreexposta, però no importa, només són proves. Això et permetrà veure amb claredat el paisatge i poder decidir el tipus d'enquadrament pel qual finalment vas a optar, així com et permetrà també donar amb el valor ISO més adequat sense que surti soroll.

EL CAVALL: El cavall és un animal que te molts tipus de capes, per exemple: -Palomino: és caracteritza per ser marró, però s'ha sembla més al color carn, amb crin i cua blanca. -Negre: és caracteritza per ser tot negre inclós crin i cua. -Marró: és caracteritza per ser marró amb crin i cua negres. -Appaloosa: és caracteritza per ser blanc amb tapes petites (com si fossin punts, amb crin i cua blanques però de vegades també poden ser negres i blanques. -Ratonero: és caracteritza per ser gris amb unes taques petites que també són grises però més claretes. -Tordo: és caracteritza per ser gris amb taquetes petites blanques amb grin i cua grises. -Alazan: és caracteritza per ser marró claret amb crin i cua del mateix color.

SANT JORDI Havia una vegada, fa molts anys en un petit poble hi vivia un malvat drac. Que cada dia es menjava un animal del poble en comptes de menjar-se a la gent, però un dia ja no va haver més animals. El poble esperant va demanar al rei una solució, i la princesa va proposar fer un sorteig, cada dia treure un paperet i aquí li toques seria menjat pel drac. Un dia que el poble esperava contingut que el rei digues qui havia sigut el desgraciat que li tocava anar-se’n amb el drac, digué: ‘’La princesa, la princesa li ha tocat a la princesa ‘’. El rei tot preocupat, digué que no que la seva filla no, però la princesa li va dir que no era just, i que ella aniria amb el drac. El rei tot trist que la mirava des de la torre, mirava con la seva filla s’anava allunyant del poble per anar fins la cova del drac, on l’esperava afamat. Quan la princesa arriba, begué un enorme i horrible bestia, amb els ulls vermells, escames verdes i viscoses per tot el cos i, unes dents i unes ungles llarguíssimes. Però encara que la princesa estava tremolant de por, entra dins la cova esperant que el drac se la menges d’una ensopegada. I en el moment que es drac obre la boca amb d’intenció de menjar-se-la, apareix un cavaller d’armadura d’or muntat en un cavall blanc, una llança i un escut, i crida: ‘’No tinguis por princesa jo Jordi la salvaré del malvat drac ‘’, i m’entres digué això, el cavaller agafar impuls i sen llança damunt el drac. En aquell instant la princesa temé per la vida del valent cavaller, però també desitja que desaparegui el dolent drac. Se va sentir un GIMOTEO , era del drac que plorava, Jordi li havia clavat la seva llança al cor del drac,el cavaller s’apropa a un petit CHARCO de sang que havia al terra i va mullar-se en quatre dits i els marca el seu escut, d’aquí surt la bandera ,i la princesa orgullosa del cavaller el besa com a recompensa. Sant Jordi begué que de la sang del drac sortia alguna cosa , es va apropar i pogué observar con del mig de la sang brotava una preciosa rosa, tan vermella con la sang del drac, tan il•luminada con la llum del foc del drac .... La agafa hi li dona a la seva amada. Després d’aquell accident del drac, va tornar la pau al poble, la princesa va tornar a casa i es va casar amb Sant Jordi, que va ser molt ben regut, tan que per alguns era un hèroe.

¿Por qué la foe conciertos parece tan difícil?

Hacer fotografía de conciertos parece complicado debido al hecho de que es una situación en la que, como fotógrafos, no tenemos control sobre casi nada. A diferencia de la fotografía de retratos, en un concierto no nos podemos comunicar con el artista, no le podemos dirigir a nuestro antojo mediante instrucciones, no tenemos control sobre las fuentes de iluminación las cuales cambian constantemente. Ni siquiera somos capaces de cambiar mucho el ángulo desde el cual disparamos. Por no hablar de los fervorosos espectadores y asistentes que, extasiados por la música, levantan brazos y dan codazos por doquier, totalmente ajenos a nuestros desesperados intentos de sacar una fotografía decente y nítida.

Equipo fotográfico

Se puede hacer fotografía de conciertos con cualquier cámara de fotos. Esto es así y no hay más. Al que le salen fotos malas nunca es culpa de la cámara, es porque no sabe  no nos engañemos.
Dicho esto, hay que decir que la fotografía de conciertos resulta muchísimo más fácil si contamos con un buen equipo de fotografía. No tiene que ser un costoso equipo profesional de 3.000 euros, pero sí conviene contar con 2 elementos principalmente:Una cámara réflex con buenos niveles de ISO: En los conciertos, habitualmente, la luz escasea. Uno de los remedio más efectivos en este tipo de casos es subir la sensibilidad ISO. Normalmente a mayor niveles de ISO, mayor cantidad de luz capturará la cámara. Pero, ocurre que generalmente cuanto más ISO capture la cámara, más “ruido” aparecerá en nuestra foto. Salvo que contemos con una buena cámara de fotos. Hay muchas cámaras que permiten subir el ISO (y por tanto son capaces de capturar muchísima luz) sin preocuparnos por el ruido, aquí tienes una cuidada selección recomendada por un servidor.

Objetivo luminoso de gran apertura: Volvemos a lo mismo, hace falta capturar mucha luz, para esto conviene tener a mano un buen objetivo de gran apertura, algo entre los f/1.4 y f/2.8 estaría fenomenal. Por mi parte yo jamás me iría a un concierto sin mi adorable Rey de los Objetivos.

Ajustes

Ya tienes una buena cámara réflex y un objetivo de los que ofrecen una gran apertura. ¿Y ahora qué?
A continuación te indico los ajustes necesarios “más adecuados” para realizar una fotografía de conciertos correcta:

1. Desactiva el flash por completo.
2. Selecciona el modo Manual.
3. Configura un valor de ISO más bien elevado. Si tienes dudas empieza desde un valor y ve experimentando, lo vas subiendo poco a poco. Una vez tomada la foto revísala en la pantalla de la cámara agrandándola con lupa y verificando si el ruido que aparece en la foto es aceptable o no.
4. Elige una apertura grande. Uno o dos pasos por debajo de la apertura máxima que tu objetivo te permita. Por ejemplo en un objetivo de f/1.4 yo intentaría disparar a f/1.8.
5. Elige una velocidad de disparo rápida. Como te interesa congelar el movimiento y que el artista salga nítido, tendrás que ajustar la velocidad de disparo a un valor relativamente rápido. Aquí tampoco hay un valor exacto, depende de las condiciones de iluminación pero yo empezaría por los 1/400s por ejemplo e iría bajando, a ver qué resultado me sale. En función de eso decidiría: ¿que me sale oscura? bajo el valor a 1/300s, y así… ¿que sale borrosa? lo subo un pelín.
6. Dispara en RAW. No sabes la libertad que te da el disparar en RAW. Este formato presente en todas las cámaras réflex digitales actuales te permite jugar mucho más con la foto y sacarle más partido posteriormente a la hora de revelarla en un ordenador. No te preocupes, no tiene nada que ver con retocar ni con maquillar. Disparando en RAW no manipulas la foto, simplemente dejas parte de los ajustes “pendientes” y los controlas posteriormente en el ordenador. Por ejemplo si la foto sale subexpuesta en RAW no pasaría nada, posteriormente podrás corregir su exposición a través de cualquier programa de edición de fotos RAW. (No te pierdas mis artículos sobre el maravilloso mundo RAW: aquí uno, y aquí otro).

bienvenida

Bienvenida! Benvingunts! -Som la Gabriela i la Aida, alumnes de 3r d'ESO del institut La mar de la Frau de Catalunya. Aquest es el nostre blog de tecnologia.